Fotografía astronómica 15-8-18

agosto 15, 2018

S'ha dit i es diu que Júpiter tenia presumpció de convertir-se en un segon sol però que la falta de matèria no li ha permès d'aconseguir tal honor.
Per un hipotètic viatger galàctic, la visió de dos sols tan junts hauria estat motiu d'interès, és clar que Júpiter seria un sol molt petit que dóna voltes a un altre sol molt més gran.
Però i la terra, hauria aconseguit portar a terme la vida amb un sol al davant i l'altre pel darrera?
Em sembla que no, l'excés de radiació que reveria l'hauria fet impossible, pràcticament no existiria la nit, res del que hi ha ara, aigua, atmosfera, res hi seria.
Així doncs ja està bé la manera en què s'ha desenvolupat el nostre sistema solar, si Júpiter hagués aconseguit convertir-se en estrella, jo no estaria escrivint aquestes lletres, Al·leluia!
Però mira per on, els habita'ns racionals d'aquest món se'ns ha ficat al cap que volem un sol que ens il·lumini la nit, busquem el dia perpetu, la foscor ens fa por.
És per això que de mica en mica anem fabrica'n un Júpiter, que ens faci claror i la manera d'aconseguir-lo és anar posa'n llum on no n'hi hagi. Encara falta molt, queden infinitats de racons que la llum no hi és present, hem de fer el possible d'arribar a la plenitud del nostre somni: Una terra totalment Il·luminada. No importa el cost, és igual, ja ho pagarem, sacrificarem el que faci falta!

Amb tanta llum de nit i per més que n'hi posin, a mi i a molta gent, no em podran esborrar de la memòria aquelles nits estelades que ens feien somiar, mentre escoltàvem les aventures d'en Superman per la ràdio i les notícies anunciaven la propera arribada de l'home a la lluna.
Ho sento per la quantitat d'animalets adaptats a la foscor, que la intromissió de la llum artificial els ha portat a l'extinció o al canvi d'hàbits.
Sort que la visió de la sortida i posta de la lluna i el sol no es pot modificar, malament si això passa algun dia, que també pot passar, però val més no pensar.

Algunes de les estrelles que es veuen sortejant la bombolla lumínica.

Triangle d'estiu

Alkaid, Mart i Saturn també formen un triangle.

L'alegria lumínica ès imparable.

La aureola lumínica de les lluminaries del carrer tot i estar inclinades a terra pugen amunt.

Sortida de sol al complert.

Situaciò lumínica del meu observatori, com es pot veure estic al mig del merder, la llum es podría tallar amb un ganivet.

Forçant la càmera fotogràfica al màxim. Les estrelles que forman aquest cúmul son de la 15 magnitud.
La ratllada no està feta exprés, és un satèl·lit que volia sortir a la foto.