Natura 13-8-18


No us ha pessigat mai una vespa?. A mi si, diverses vegades, l'última ara el dia 9, al colze. La penúltima, ja fa uns anys, en el 2009, també al mes d'Agost, mentre carregava uns palets a la furgoneta que ja feia un temps que estaven a l'exterior. Me n'adono, que del palet surt una vespa emprenyada en direcció a la meva cara i se'm clava a la cella esquerra. En tenir les mans ocupades, no la vaig poder esquivar, sort que des de fa molts anys, a l'estiu vaig proveït d'un preparat d'amoníac que per aquestes circumstàncies va de primavera.
Una aplicació del producte disminueix rapidament el dolor, tot darrere una aplicació de fred amb qualsevol bossa de congelat que tinguem al congelador, acaba amb l'episodi de malestar.
Recomano a tot aquell que el pessigui una vespa per primera vegada, primer, aplicació de fred i segon, anar de pressa a la farmàcia o al CAP més proper.
Un cop sabem que la nostra pell admet el preparat d'amoníac, que també el venen a la farmàcia, és aconsellable portar-ne una ampolleta a la bossa quant sortim al camp i tenir-ne a casa, més que res perquè l'aplicació abundant del líquid, baixa el dolor en qüestió d'un parell de minuts.
L'episodi del dia 9, em va passar al terrat de casa, en un moment que com moltes vegades surto a mirar el temps. Sento un pessic al colze i en espolsar-me amb la mà, veig la vespa que amb ganes de gresca ja em tornava a atacar.
Fins a cinc pessics he contat al colze, el que vol dir que la senyora si va ben esplaiar, i no es tracta d'una vespa asiàtica, africana o marciana, és una vespa catalana, de la terra, que amb traïdoria en va clavar cinc ganivetades amb la intenció de convertir-me en un colador.
La mala bèstia!!!! Ara que més hi va perdre ella perquè quan em vaig sentir una mica revingut, armat amb dos mata-vespes de 1000 cc.
cadascun, van començar a caure de morros a terra.Un parell es van escapar, però les altres ja han begut oli.
Havien fet el niu en el costat posterior a l'entrada de la caseta on tinc el telescopi, estava carregat de vespes novelles encara per néixer, és per això la fúria en l'atac, defensaven el que és més preuat a la vida, la descendència.



Aspecte del colze desprès de les pessigades

Vespula Vulgaris

El niu.











Nit de tempesta.








Tudó



En principi no sabia el que portava aquesta garsa  al bec.

Al ampliar es veu que és un niu de vespes.




Columnes de tempesta sobre Banyoles.




Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Festes de Nadal i Cap d'Any. 22-12-2023