Fotografia astronòmica 12-6-19

La constel·lació De l'Óssa Menor, portadora en el seu extrem de la cua, de l'estrella Polaris, és una per no dir l'única constel·lació, on hi ha més dificultat per fotografiar amb el sistema de seguiment.
El programa que jo utilitzo, El PHD Guiding, quan ha de calibrar estrelles properes a la polar, comença, més ben dit, li entra una mena de somnolència que al cap d'una estona bé a dir "saps que, deixem-ho córrer perquè estic molt cansat i és hora d'anar a dormir". És clar davant d'aixó, jo també dic "Dons a fer punyetes, anem a dormir".
En definitiva, que és difícil captar aquestes estrelles que es troben tant al nord, tot plegat només n'he pogut captar quatre.

Però com deia el de la pel·lícula" Siempre nos quedara Stellarium" que allà on no arribi el meu telescopi, hi arribaran aquests programes.

La totalitat de les estrelles que conformen el carro petit, tenen el seu nom. La figura l'he tret de Stellarium i l'hi he posat els noms.

Estrella blanc-groga situada a 97 anys llum de nosaltres.

Alifa és una estrella blanca  200 vegades més gran que el sol allunyada 376 anys llum del nostre sistema solar.

Estrella imprescindible junt a la polar, a l'hora de posar en estació l'equip, (al menys per mi)
Es tracta d'una gegant Taronja situada a 129 anys llum.

Es una estrella variable gegant que per sort està a 480 anys llum, ja que la seva lluminositat equival 11000 sols com el nostre.

                                                     Altres Fotografies
                                                     

Aquesta zona del drac és una parcel·la on si han fet estudis de radio-galàxies .

                         

Així com les galàxies es poden veure de pla o de costat, els cúmuls globulars tots tenen una semblança similar, tot depen de si son molt lluny que es veuran més petits i vermellosos.

Una fotografia de l'ESA permet veure a NGC 6284 una mica mes gros.

Aquesta ampliació pertany a la fotografia exposada el passat dia 4 i la foto inferior de l'ESA permet fer-se una idea de com és aquesta galàxia.

Foto ESA.

Per fer-se una idea de la bellesa dels globulars cal una fotografia en que la resolució permeti veure a les estrelles amuntegades però que es vegin.
Al final veurem a M75 amb una definició....una mica millor.

M 14 foto ESA

M19 foto ESA

Si hages fotografiat una mica més avall sortiria M81 i 81 que treuen el nas.

La veritat és que si no fos per la fotografia aquests objectes es impossible de veure'ls a traves de l'ocular.

Sempre he volgut tenir un telescopi com el Hubble, però el problema que tinc es que la terrassa de casa resulta un pel petita.
Aquest és M75, el trobarem a Sagitari, és una mica lluny doncs està a 67500 anys llum, està compost per unes 400.000 estrelles ( la veritat és que tampoc m'he parat a contar-les), la seva edat 13000 milions d'anys.