Natura 19-6-19
Sembla que per regle general, no tothom però si una gran majoria de persones un cop jubilades o retirades del món del treball, digui-li com vulguis, retornen influïts pel passat, infantesa i joventut, a aquells llocs o indrets que el record li porta moments viscuts de manera grata.
Està clar que si en el transcurs de la vida has canviat de país o província, lògicament això és més difícil de portar-lo a terme, però com ara jo i moltes altres persones que conec, que hem viscut sempre dins la província de Girona, ara de grans això es compleix.
El cotxe ha estat determinant per poder fer aquests desplaçaments, uns desplaçaments planejats després d'una conversa tal que així "Dijous que ve podríem anar a tal lloc, com ho tens tu? Ja fa temps que no hi anem" Doncs mira, dijous tinc hora al metge però el divendres no tinc res a fer," Val doncs deixem-ho pel divendres".
Any rere any anem deambulant per aquells llocs on tenim records d'infantesa o de joventut, és clar que també anem a llocs que no coneixem però els que ens estiren són precisament aquells on tens record d'alguna cosa passada.
Un altre de les coses a on s'aferra la gent gran és en els horts, en els anys 50 i 60 del segle passat, qui més qui menys tenia un bocí de terra per cultivar tota mena de vianda que constituïa una ajuda per a la família i qui més qui menys destinava una part de la casa o terreny, per criar aviram i conills.
Eren altres temps, difícilment trobareu actualment jovent que vulgui continuar amb la tradició de l'hort, (sempre ni pot haver-hi algun però vaja, difícil), El jovent d'ara no té aquelles necessitats i segurament que molta de la gent gran actual, tampoc, però es continua la tradició perquè ho portem arrelat a la memòria i també perquè és una activitat de lleure gratificant.
Està clar que si en el transcurs de la vida has canviat de país o província, lògicament això és més difícil de portar-lo a terme, però com ara jo i moltes altres persones que conec, que hem viscut sempre dins la província de Girona, ara de grans això es compleix.
El cotxe ha estat determinant per poder fer aquests desplaçaments, uns desplaçaments planejats després d'una conversa tal que així "Dijous que ve podríem anar a tal lloc, com ho tens tu? Ja fa temps que no hi anem" Doncs mira, dijous tinc hora al metge però el divendres no tinc res a fer," Val doncs deixem-ho pel divendres".
Any rere any anem deambulant per aquells llocs on tenim records d'infantesa o de joventut, és clar que també anem a llocs que no coneixem però els que ens estiren són precisament aquells on tens record d'alguna cosa passada.
Un altre de les coses a on s'aferra la gent gran és en els horts, en els anys 50 i 60 del segle passat, qui més qui menys tenia un bocí de terra per cultivar tota mena de vianda que constituïa una ajuda per a la família i qui més qui menys destinava una part de la casa o terreny, per criar aviram i conills.
Eren altres temps, difícilment trobareu actualment jovent que vulgui continuar amb la tradició de l'hort, (sempre ni pot haver-hi algun però vaja, difícil), El jovent d'ara no té aquelles necessitats i segurament que molta de la gent gran actual, tampoc, però es continua la tradició perquè ho portem arrelat a la memòria i també perquè és una activitat de lleure gratificant.
 |
| El meu hort o millor dit el meu camp de batalla contra les plagues. Actualment estic provant un insecticida natural que si funciona, es posarà de moda. |
 |
| La Cicadacea |
 |
| Quan la vaig plantar era ben petita. |
 |
| Aviat ens treura de casa. |
 |
| Qualsevol lloc és bo per fer-hi la llar. |
 |
| Ja hi han criat una niada, ara van per un altre. |
 |
| La cueta busca l'esmorzar. |
 |
| Sortides de sol. |
 |
| Ja falta poc per arribar a la meta i tornar a començar. |
 |
| Un fruiter a peu de carretera, un pruner ben carregat de prunes que ningú collirà, els ocells en diran bé. |
 |
| Gracies als herbicides aquesta vista té els dies comptats. |
 |
| Una vella soca que es resisteix a morir. |
Comentarios
Publicar un comentario