Natura 24-6-19

Últimament surten veus, contradictòries amb la ciència establerta, com per exemple que no s'ha anat a la lluna, cosa que s'ha demostrat fins a l'avorriment quan no solament si ha anat una vegada si no varies i l'última moda que ha sorgit és que la terra no és rodona sinó plana.
La veritat és que no entenc aquesta gent; quedes bocabadat quan la sents dir aquestes burrades, gent que té una educació, que ha estudiat una carrera (que en realitat no té res a veure ni amb l'astronomia o geologia) però és igual tenen una formació acadèmica i que d'alguna manera poc o molt han estudiat aquests temes.
Potser aquestes persones es troben a gust anant contra el corrent del pensament establert, es fa difícil entendre com pensen.
Si Eratóstenes de Cirene aixeques el cap, els maleiria els ossos, amb la feinada que va tenir aquest gran savi de l'antiguitat procedent de Líbia que en el segle III abans de Crist va tenir l'encert quan estava al costat del riu Nil, a la ciutat d'Assuan Egipte, un dia 21 de Juny es va adonar que un bastó clavat a terra no produïa ombra, també va observar que en un pou d'aigua, el sol s'emmirallava en el fons.
Un any més tard, quan es trobava a la ciutat d'Alexandria en el mateix dia del mateix mes, va comprovar que un bastonet clavat a terra feia una ombra amb un grau d'inclinació de 7,2°;
D'aquí va extreure els seus càlculs que li van donar un resultat del radi de la terra de 6.366,19 km.
Els actuals mesuraments del radi de la terra donen 6.378 km.
Eratóstenes va morir l'any 194 abans de Crist, fou un gran savi, astrònom, geògraf, historiador, literat i matemàtic, també va dirigir la biblioteca d'Alexandria. Va ser el primer a mesurar el radi de la terra amb una gran precisió.

Personalment jo també he pogut comprovar la curvatura de la terra, això va passar quan tenia 22 anys i formava part de la tripulació d'un vaixell de la Marina Espanyola. És després d'aquesta comprovació que ni a mi, ni a cap mariner del món, aquests quatre llunàtics ens vendran garses per perdius, ho explico:
Estan a bord del Sarmiento de Gamboa, una fragata amb port a Cartagena, realitzàvem sovint viatges a Barcelona, Palma de Mallorca, Eivissa i Maó. En un dels viatges a Mallorca fet de dia, vam poder comprovar a mitja feixa del camí, que la visió des de coberta en front era un horitzó d'aigua total, cap mena de costa a la vista. Al cap de varies hores de camí, un punt negre es perfilava en l'horitzó, els companys ens preguntàvem quina costa era aquella tot i que pensàvem que era l'illa de Mallorca. Els superiors ens van aclarir que aquell puntet negre en l'horitzó era la part més alta de l'illa de Mallorca i que a mesura que ens acostéssim iria fent-se més gran fins veure la costa al complet. Encara recordo les paraules "Aqui teneis una prueba de la curvatura del planeta, en principio se ve la parte mas alta de la isla y a medida que nos acerquemos la vamos a ver mas de arriba a bajo".
Crec que la cosa està força clara.
Aquesta colla de desinformats haurien de fer un viatge en vaixell perquè per ells mateixos veurien la llum, el cas és que potser no ho fan, perquè igual que els antics, tenen por de caure per la cascada que es forma al final del mar.

Tothom que tingui el programa Google Earth pot fer aquestes comprovacions tal com he fet jo.
Des de qualsevol lloc de la península en direcció a les illes situant-nós arran de mar inclinant la imatge no permet veure-las.
Per exemple des de Barcelona, ens posem al port en direcció a mar obert cap a les illes, no les veurem a menys que anem guanyant altitud, llavors es començarà a veure la part més alta de la serra de Tramuntana. Si pugem al Tibidabo un dia clar amb uns binocles i mirem cap a Mallorca veurem també la part alta de l'illa equivalent a la alçada del Tibidabo.