Fotografía astronómica 5-12-19

Per fi he pogut acabar la feina de recopilar les estrelles amb nom de la constel·lació de Perseus i la majoria que no tots dels seus objectes.
El dia dos passat, els cels es van obrir i en van permetre d'acabar la feina, cosa que per aconseguir-lo m'hi vaig passar una llarga estona però pagava la pena, ja que la nit es presentava molt neta i amb no massa il·luminació per part d'alguns punts com el camp d'esports de Porqueres que molts dies s'afegeix a la lluminositat de Banyoles i tot plegat sembla un cant celestial de llum i de color.
A mesura que han anat passant els dies, Perseus ha guanyat altura, i ara es troba en molt bona situació per ser fotografiat. No faré cap referència a la mitologia de Perseus, perquè ja ho he fet en altres ocasions i no vull pecar de repetitiu i quant a les dades estel·lars, també em limitaré a les quatre o cinc primeres estrelles o sigui, les més importa'ns.

Estrella múltiple on la primaria és una gegant blava que irradia com 24900 sols.

És una gegant blava amb una potencia lluminosa de 3400 sols i situada a 528 anys llum.

Estrella situada a 262 anys llum, és una binaria espectroscópica i entre les dues components irradian una lluminositat com 300 sols.

És estrany però a la llista d'estrelles amb nom tan la Psi com la Phi tenen el mateix nom, posiblemént es tràcti d'un error.

Algol es una binaria eclìpsant situada a 92,8 anys llum.

Sembla ser que la estrella Menchib és la il·lumina la nebulosa California.

Súper-gegant blanc-groga amb una il·luminació igual a 5000 sols, situada a 590 anys llum.