Fotografía astronómica 8-5-2020
Unes fotografies de la lluna com no podia ser d'una altra manera, ja que fins al dia 10 o 11, no podré fer res respecte a fotografia de cel profund.
Passen els mesos i ara per núvol, ara per pluja, ara la lluna, el meu telescopi fa uns badalls desmesurats, així és que tota la feina que volia fer de fotografiar les estrelles més rellevants i els objectes més significatius de les constel·lacions que ens passen per sobre, haurà d'esperar. No puc parar el rellotge celestial que té una corda inacabable i no entén de problemes mundans, la seva perfecció ja la voldrien els millors rellotgers de suïssa.
Bé, amb una mica de sort, tornaré a la feina, trobi el que trobi, una vegada la lluna no em faci nosa i el temps ho permeti, les constel·lacions que tenia entre mans ja hauran passat a l'altre costat de la teulada i ja els hi puc dir adéu fins a un altre any.
Quant als cometes, que de bones a primeres semblava que havia de ser notícia del segle, res de res, l'Atlas C/2019 Y4 s'ha esmicolat i podem dir que ha arribat al final de la seva existència, i el seu tocayo,Y1 va fent el seu transit pujant de magnitud, per tant de cometes tururut. Com que la matèria de l'univers no està mai quieta, tot es belluga, algun dia en sortiran d'altres de cometes, el núvol d'Oort en va ple d'aquests objectes, i de tant en tant, en surt algun de disparat cap al centre del sistema i queda capturat per l'atracció del sol, com per exemple el Halley que ens visita cada setanta-cinc anys. El cas és que aquests objectes cada cop que s'acosten al sol, veuen reduïda la seva massa pel desgast que suposa acostar-se al sol i en unes quantes passades s'esmicolen i desapareixen.
Passen els mesos i ara per núvol, ara per pluja, ara la lluna, el meu telescopi fa uns badalls desmesurats, així és que tota la feina que volia fer de fotografiar les estrelles més rellevants i els objectes més significatius de les constel·lacions que ens passen per sobre, haurà d'esperar. No puc parar el rellotge celestial que té una corda inacabable i no entén de problemes mundans, la seva perfecció ja la voldrien els millors rellotgers de suïssa.
Bé, amb una mica de sort, tornaré a la feina, trobi el que trobi, una vegada la lluna no em faci nosa i el temps ho permeti, les constel·lacions que tenia entre mans ja hauran passat a l'altre costat de la teulada i ja els hi puc dir adéu fins a un altre any.
Quant als cometes, que de bones a primeres semblava que havia de ser notícia del segle, res de res, l'Atlas C/2019 Y4 s'ha esmicolat i podem dir que ha arribat al final de la seva existència, i el seu tocayo,Y1 va fent el seu transit pujant de magnitud, per tant de cometes tururut. Com que la matèria de l'univers no està mai quieta, tot es belluga, algun dia en sortiran d'altres de cometes, el núvol d'Oort en va ple d'aquests objectes, i de tant en tant, en surt algun de disparat cap al centre del sistema i queda capturat per l'atracció del sol, com per exemple el Halley que ens visita cada setanta-cinc anys. El cas és que aquests objectes cada cop que s'acosten al sol, veuen reduïda la seva massa pel desgast que suposa acostar-se al sol i en unes quantes passades s'esmicolen i desapareixen.
 |
| Nit de lluna amb Venus sobre l'horitzó. |
 |
| Quant la radiació solar és molt alta sobre la superficie de la lluna, els craters perden la seva definició excepte les zones litorals de l'ombra |
 |
| En ple Oceà de les Tempestes, com es pot apreciar, hi tinc una parcela (Crater Mario) que no se que tal irà un altre dia per utilitzar-la com a hort. No m'acaba de fer el pes. |
 |
| A la part alta, la gran planura de l'Oceà de les tempestes. |
 |
| Sempre que miro aquesta zona del Mar dels Núvols hi veig la cara d'un gat. |
 |
| Zona del gat Programa Atlas virtual de la lluna. |
 |
| Fotografia de la lluna feta el mes de Decembre del 2015. |
 |
| La famosa serralada dels Apenins |
 |
| Únicament quan la linea de l'ombra passa pel mar dels Núvols, es pot veure aquesta ratlleta que és una falla en el terreny de 300 metres d'alçada i un centenar de quilometres de llarga. |
 |
| Mai havia aconseguit una fotografia de Venus tan definida, on es pot apreciar la fase del planeta i part de la seva atmosfera il·luminada. |
 |
| El maxim que li he pogut treure a Júpiter. La fotografia planetaria precisa de llargues focals i objectius Apo. |
Comentarios
Publicar un comentario