Natura 3-5-2020
Segon
dia de sortida, és diumenge, fa bon dia, la gent surt, lògicament
trobes gent coneguda que abans de la pandèmia ens veiem i fèiem
petar la xerrada. Que com va?, tot bé? Vulguis o no surt el tema del
virus i has de fer saber que el nostre estimat company, en Jesús, ja
no està entre nosaltres. La notícia deixa parat i sorprès a tothom
que el coneixia. Que hi farem, la vida és així de dura.
Amb en Jesús, teníem per costum diari, fer una volta cap al pont del Salt Dalmau, baixar fins a Corts i pujar cap a casa travessant altre cop el Matamors. Fèiem moltes variacions, a vegades anàvem fins a Camós i llavors baixàvem per la carretera que porta a Palol de Revardit, trencàvem per Can Santu, en fi, fèiem moltes variacions, depenen de si era estiu o hivern.
Aquesta era la rutina diària matinera, excepte el dimecres que estava destinat al mercat a Banyoles. A la primavera i tardo, ens escapàvem quant no teníem impediments a diversos indrets que de joves havíem freqüentat, sobretot per la banda de Tortellà, Sales de Llierca i Montagut. Sempre triàvem la muntanya que és on havíem viscut la joventut. Ben cert és aquell dit castellà de "La cabra siempre tira al monte"
En temps de bolets, o espàrrecs, teníem la sortida assegurada, això si, no podia faltar un bon entrepà, era un tema sagrat, es tractava d'un requisit imprescindible. Un cop al lloc d'anada, ja teníem triat el lloc pel ritual de l'esmorzar, un lloc elevat amb bona vista si era muntanya, si era en un riu, lloc molt freqüentat, el Llierca sota el pont, també el Borró, riu amunt on hi ha gorgues i el paisatge és molt bonic.
Unes fotografies de'n Jesús en plena natura i desprès les fotografies del dia.
Fotos d'avui.
Amb en Jesús, teníem per costum diari, fer una volta cap al pont del Salt Dalmau, baixar fins a Corts i pujar cap a casa travessant altre cop el Matamors. Fèiem moltes variacions, a vegades anàvem fins a Camós i llavors baixàvem per la carretera que porta a Palol de Revardit, trencàvem per Can Santu, en fi, fèiem moltes variacions, depenen de si era estiu o hivern.
Aquesta era la rutina diària matinera, excepte el dimecres que estava destinat al mercat a Banyoles. A la primavera i tardo, ens escapàvem quant no teníem impediments a diversos indrets que de joves havíem freqüentat, sobretot per la banda de Tortellà, Sales de Llierca i Montagut. Sempre triàvem la muntanya que és on havíem viscut la joventut. Ben cert és aquell dit castellà de "La cabra siempre tira al monte"
En temps de bolets, o espàrrecs, teníem la sortida assegurada, això si, no podia faltar un bon entrepà, era un tema sagrat, es tractava d'un requisit imprescindible. Un cop al lloc d'anada, ja teníem triat el lloc pel ritual de l'esmorzar, un lloc elevat amb bona vista si era muntanya, si era en un riu, lloc molt freqüentat, el Llierca sota el pont, també el Borró, riu amunt on hi ha gorgues i el paisatge és molt bonic.
Unes fotografies de'n Jesús en plena natura i desprès les fotografies del dia.
 |
| A peu de carretera fent un bufet. Cims de Sales de Llierca |
 |
| Aguantant el pi perquè no caigui. |
Fotos d'avui.
 |
| El Matamors també sap arrancar arbres. |
 |
| Pruner bort |
Comentarios
Publicar un comentario