Fotografía astronómica 8-7-18
En el Big Bang està l'origen de la matèria primitiva, principalment hidrogen i una mica d'heli, més tard, un cop format el teixit nebulós van tenir lloc les primeres estrelles, d'aquí arranca el procés i la creació de tota la matèria coneguda fins al dia d'avui.
Així doncs les nebuloses són la mare de les estrelles i si no existissin les estrelles, l'univers seria fosc i mancat de llum. Les nebuloses són el carburant que fan servir les estrelles de tota mena, nanes, mitjanes, gegants, supergegants, vermelles, grogues, blaves i blanques.
La gran proliferació de llum que esclata dins les nebuloses,(estrelles) fa que aquestes irradiïn de manera diferent segons la separació de l'estrella naixent, per exemple, les nebuloses d'emissió o també anomenades de reflexió són enormes masses de gas i pols que brillen excitades per la radiació de les noves estrellas.
Un bon cas el tenim en la gran nebulosa d'Orió, on es pot observar el gran esvoranc causat per les estrelles que es desplacen cap a l'exterior del núvol.
Diferents són les nebuloses causades per la mort o en fase final d'una estrella, anomenades nebuloses planetàries com ara la nebulosa de la Lira.
Segons el tipus d'estrella, aquesta explotarà en forma de supernova, expulsant a l'espai la seva capa gasosa quedant el nucli com un púlsar, tal és el cas de la nebulosa del Cranc a la constel·lació de Taure.
Altres vegades l'estrella si és de gran massa, fa implosió i dóna lloc a un forat negre.
Les nebuloses fosques o d'absorció també són nebuloses com les de reflexió però aquestes son mes denses i no tenen tantes estrelles que les irradiïn, una de les més famoses és la nebulosa Cap de Cavall a Orió.
Així doncs les nebuloses són la mare de les estrelles i si no existissin les estrelles, l'univers seria fosc i mancat de llum. Les nebuloses són el carburant que fan servir les estrelles de tota mena, nanes, mitjanes, gegants, supergegants, vermelles, grogues, blaves i blanques.
La gran proliferació de llum que esclata dins les nebuloses,(estrelles) fa que aquestes irradiïn de manera diferent segons la separació de l'estrella naixent, per exemple, les nebuloses d'emissió o també anomenades de reflexió són enormes masses de gas i pols que brillen excitades per la radiació de les noves estrellas.
Un bon cas el tenim en la gran nebulosa d'Orió, on es pot observar el gran esvoranc causat per les estrelles que es desplacen cap a l'exterior del núvol.
Diferents són les nebuloses causades per la mort o en fase final d'una estrella, anomenades nebuloses planetàries com ara la nebulosa de la Lira.
Segons el tipus d'estrella, aquesta explotarà en forma de supernova, expulsant a l'espai la seva capa gasosa quedant el nucli com un púlsar, tal és el cas de la nebulosa del Cranc a la constel·lació de Taure.
Altres vegades l'estrella si és de gran massa, fa implosió i dóna lloc a un forat negre.
Les nebuloses fosques o d'absorció també són nebuloses com les de reflexió però aquestes son mes denses i no tenen tantes estrelles que les irradiïn, una de les més famoses és la nebulosa Cap de Cavall a Orió.
 |
| La nebulosa planetaria NGC 1501 vista pel Hubble. |
Comentarios
Publicar un comentario