Natura 5-7-18

Un dels indrets esculli't per passejar de bon matí i de tant en tant, en temps de calor, era la carretera que va des de la central d'Esponellà fins al pont del Ser aigües amunt, dic era, per la senzilla raó que en ser un camí ple d'arbres que oferien una bona ombra, ara ja no ho és, han tallat la majoria dels grans arbres i la zona ha quedat desproveïda d'una bona part de l'ombra que tenia.
No hi ha res que sempre duri, haurem de buscar altres llocs on es pugui transitar sense patir el rigor de l'astre rei.
Un dels llocs habituals, és seguint el Matamors des del Salt Dalmau fins a la gorga Blava, anar i tornar, és un lloc fresc sempre que quan s'hi vagi el sol no estigui massa alt, al migdia la cosa ja es comença d'escalfar i el passeig es converteix en un calvari, en ser un lloc enclotat la brisa no hi arriba.
Sortir de bon matí cap a les set i mitja o les vuit, o més aviat si es vol, és una passada, la frescor es fa sentir i el camí és més agradable, sortir més tard d'aquesta hora ja és anar a passar calor.
Una de les coses més agradables del camí, és el cant produït per una bona quantitat d'ocells, que a mesura que el sol va escalfant va perden la intensitat fins que arribat el migdia se'n deuen anar a fer la migdiada, perquè es fa el silenci.