Natura 31-7-18

julio 31, 2018

Ahir dilluns vam decidir amb el company en Jesús, anar a fer un tomb per la riera de Sant Aniol, ja feia un parell d'anys que no visitàvem aquests paratges i ens venia bé anar a gastar l'espardenya pel seu camí.
Vet aquí que l'última vegada que hi vam estar, tot era fixar-me en una sèrie de mates, boixos en realitat que es veien rostits, mors. Com que la sequera havia estat severa, vaig pensar que la causa d'aquells boixos mors, era degut a allò i no li vaig donar més importància.
Però ara ja no són, quatre boixos mors, és que no n'ha quedat ni un per semen, és una visió horripilant. Comento al Jesús "Has vist això, no queda ni un boix viu, és possible que la sequera hagi fet això?, i em contesta, "No crec, perquè hi ha boixos a peu de ribera que no els hi falta l'aigua i també són mors" i dic "Doncs tens raó, aquí passa alguna cosa més".
Fent una anàlisi d'un dels boixos veig que el culpable del desastre és una eruga. Un cop a casa analitzant la qüestió, veig que es tracta de l'eruga asiàtica, vista al nostre país per primer cop l'any 2014.
Hi ha zones de Galícia molt malmeses, sobretot en boixos de jardineria, ho ha defoliat tot quan als boixos es refereix.
Sembla que la primera generació no ataca molt però ja la segona i tercera, és temible.
Tortellà és una població tradicionalment culleraire i recordo haver escoltat infinitat d'anècdotes referent a la recollida del boix, de jove també hi havia treballat a la indústria de la cullera en la qual el boix era la matèria primera més sol·licitada, és una fusta molt dura i fina de color groguenc que un cop treballada es convertia en una obra d'art.
Si llavors haguessin tingut una plaga d'aquestes, multitud de persones haurien quedat sense feina. Espero que es trobi un remei doncs els nostres boscos estan en perill.
A hores d'ara l'eruga està en fase de convertir-se en crisàlide, un cop han acabat amb la planta pugen a les alzines i es penja'n mitjans un fil de seda que segrega'n segurament per convertir-se en papallones. És tal el nombre d'erugues que penja'n al llarg del camí, que hom ha d'estar contínuament neteja'n els pantalons i camisa per no quedar abrigat d'erugues.
De fet nosaltres vam fer el camí des de Sadernes fins a la petita resclosa on hi ha la captació d'aigües de Tortellà. (Enfront de la masia de la Muntada).
De tornada, un parell de jovenetes que feien el camí de pujada cap a Sant Aniol, ens pregunten si tot el camí és igual en referència a les erugues, en contestar-les afirmativament, van girar cap i cul i se'n van entornar a Sadernes.

Vora el riu al costat de la cinglera es poden veure boixos mors.

Les fotografies exposades fins ara han estat preses amb una DSLR equipada amb un objectiu gran angular de 10-20 mm.

Les fotografies que venen a continuació han estat preses amb una compacta amb objectiu zoom que proporciona 36 augments.