Natura 22-11-18
Feia anys i panys que no teníem una tardor tan passada per aigua com aquesta. Ja ens convenia.
Ara pel meu gust, convindria que es girés el fred i tinguéssim un hivern amb bones glaçades i alguna nevada que deixes un bon gruix de neu.
Sé perfectament que la majoria de la gent dirà que d'això res de res, que el que convé és que faci un bon sol tot l'hivern i que tinguem una bona temperatura per no passar fred. És clar que si, i posat a triar, que sempre tinguem un temps primaveral, ni fred ni calor, i per continuar en aquesta línia, que no ens falti mai un euro i si potser, cada dia costelles per dinar.
Però les coses no van així, el nostre món dóna voltes a una estrella i l'eix de rotació està inclinat 23 º el que significa que en la rotació al voltant del sol, la terra passa per quatre estacions, primavera, estiu, tardor, hivern i tota la vida d'aquest món està adaptada a l'equilibri d'aquestes estacions, a l'estiu ha de fer calor i a l'hivern ha de fer fred, si aquest equilibri es trenca els éssers vius, que no solament és l'ésser humà, en patiran les conseqüències.
La gent del camp, sap perfectament a què em refereixo, de petit llegia en el meu llibre de lectura un refrany que deia "Año de nieves, año de bienes". El fred quan és rigorós, aporta beneficis al camp, elimina de manera natural, totes les plagues, que de persistir (com ha passat durant anys per la falta de glaçades) a l'any següent són més agressives perquè són més nombroses i se les ha d'eliminar amb productes químics, els quals cauen a terra i d'aquí van a les rieres, pous, fonts, enverinant tot al seu pas.
A més, la glaçada esmicola la terrosa de la terra llaurada, tornan-la més suau i esponjosa i una bona capa de neu sobre el sembrat priva que aquest es glaci i després el dota d'una bona reserva d'aigua de cara a la primavera.
Els fruiters i altres arbres de fulla caduca, ja saben que han de fer a la tardor per no quedar glaçats, al primer senyal de fred, es desfan de la fulla i a l'igual que els animals que hivernen, posen al ralentí la seva maquinària de saba i a la primavera quan el sol torna a aixecar el cap, donen la seva resposta de vida.
El canvi climàtic per desgràcia, torna bojos aquests pobres arbres, i en arribar la tardor no saben (a causa de la caloreta) si han de tornar a brotar o que fer.
Ara pel meu gust, convindria que es girés el fred i tinguéssim un hivern amb bones glaçades i alguna nevada que deixes un bon gruix de neu.
Sé perfectament que la majoria de la gent dirà que d'això res de res, que el que convé és que faci un bon sol tot l'hivern i que tinguem una bona temperatura per no passar fred. És clar que si, i posat a triar, que sempre tinguem un temps primaveral, ni fred ni calor, i per continuar en aquesta línia, que no ens falti mai un euro i si potser, cada dia costelles per dinar.
Però les coses no van així, el nostre món dóna voltes a una estrella i l'eix de rotació està inclinat 23 º el que significa que en la rotació al voltant del sol, la terra passa per quatre estacions, primavera, estiu, tardor, hivern i tota la vida d'aquest món està adaptada a l'equilibri d'aquestes estacions, a l'estiu ha de fer calor i a l'hivern ha de fer fred, si aquest equilibri es trenca els éssers vius, que no solament és l'ésser humà, en patiran les conseqüències.
La gent del camp, sap perfectament a què em refereixo, de petit llegia en el meu llibre de lectura un refrany que deia "Año de nieves, año de bienes". El fred quan és rigorós, aporta beneficis al camp, elimina de manera natural, totes les plagues, que de persistir (com ha passat durant anys per la falta de glaçades) a l'any següent són més agressives perquè són més nombroses i se les ha d'eliminar amb productes químics, els quals cauen a terra i d'aquí van a les rieres, pous, fonts, enverinant tot al seu pas.
A més, la glaçada esmicola la terrosa de la terra llaurada, tornan-la més suau i esponjosa i una bona capa de neu sobre el sembrat priva que aquest es glaci i després el dota d'una bona reserva d'aigua de cara a la primavera.
Els fruiters i altres arbres de fulla caduca, ja saben que han de fer a la tardor per no quedar glaçats, al primer senyal de fred, es desfan de la fulla i a l'igual que els animals que hivernen, posen al ralentí la seva maquinària de saba i a la primavera quan el sol torna a aixecar el cap, donen la seva resposta de vida.
El canvi climàtic per desgràcia, torna bojos aquests pobres arbres, i en arribar la tardor no saben (a causa de la caloreta) si han de tornar a brotar o que fer.
 |
| La sortida del sol |
 |
| El nord a la sortida del sol |
 |
| La lluna a poc d'arribar a plena. |
 |
| La bombolla de llum de Banyoles |
 |
| A mida que van passant els dies el sol cada cop sur més avall. |
 |
| El nord sota els primers raigs de sol |
 |
| El Canigó amb una bona càrrega de neu. |
 |
| El bosc on vaig a caçar bolets. |
 |
| Banyoles |
 |
| El que veiem en primer pla a banda i banda de la carretera son les antigues feixes del camp de la Masó de l'Orri, jo era molt jovenet quan encare es treballaven. |
 |
| Bolets del mes d'Octubre, encare no havia sortit l'escarlet. |
 |
| No és normal veure salamandres al mes de novembre. |
 |
| Tipic de tardor. |
Comentarios
Publicar un comentario