Fotografía astronómica 14-6-18
El dia 9 d'aquest mes de Juny vaig acabar de fer el repàs dels objectes més representatius de cada una de les constel·lacions que tinc més a l'abast a l'observatori de casa meva.
Vaig començar el dia 16 de Març d'enguany amb la constel·lació d'UMi i he finalitzat amb Monoceros. Tot plegat he mostrat 28 constel·lacions, que no són massa, però és el que hi ha.
La contaminació lumínica del barri on tinc l'observatori i les parets de la casa no permeten fer gaires equilibris.
El meu somni hauria estat poder modificar la teulada per instal·lar i l'observatori, però la realitat és la que és, la butxaca no don més de si.
Ara, com que el temps tampoc acompanya i pràcticament no puc fer res en qüestió de fotografia astronòmica, faré una mica de repàs dels diferents objectes que veiem a través del telescopi com cúmuls, estrelles, nebuloses, galàxies, etc.
Començaré amb els cúmuls oberts o cúmuls galàctics.
Els cúmuls oberts s'originen en els núvols moleculars del pla galàctic de les galàxies i poden ser d'un nombre petit d'estrelles, fins a centenars i milers d'elles.
El pla galàctic o faixa nebulosa la podem observar en altres galàxies com per exemple M 104 o galàxia del "Sombrero", que es troba a la constel·lació de la Verge, aquesta faixa és el lloc de naixement d'estrelles que un cop desenvolupades surten del núvol amb tendència a separar-se les unes de les altres però, sense poder escapar de la força d'atracció del conjunt de la galàxia.
Encara no es compren ben bé el funcionament de la formació de les primeres estrelles, es diu que les que estan en el nucli galàctic, són les més antigues i que són molt pobres en metalls, també es diu que són més petites que la majoria de la resta.
Sigui com sigui, el cas és que si no fos per aquests núvols moleculars, no tindríem estrelles.
Depenen de la seva massa i temperatura, l'estrella ja formada ira crema'n en principi hidrogen, després heli, beril·li, liti, etc. crea'n materials que un cop si l'estrella esclata en forma de supernova, escamparà pel medi interestel·lar, això farà que quan es formi una nova estrella en un núvol enriquit amb aquests materials, part d'aquest núvol servirà per formar planetes i amb una mica de sort, un d'aquests planetes, pot originar vida.
La gran nebulosa d'Orió és una bona mostra del naixement estel·lar, es pot veure com les estrelles joves han esbutzat el núvol mare i estan a punt per sortir del niu i continuar la seva vida en altres llocs de la galàxia.
El nostre sol també va fer la seva aparició de manera similar, a partir d'un gran núvol molecular, el que no podem saber és quantes germanes tenia.
El cúmul de les Plèiades a la constel·lació de Taure, és una bona demostració d'un cúmul que encara expulsa les restes de nebulositat, està compost per una quantitat d'estrelles fins ara no ben definit, però vaja, pot estar entre 500 i 1000 unitats i el tenim a una distància de 384,7 anys llum.
Tal com el veiem ara, encara es mantindrà uns 250 milions d'anys, després de mica en mica les estrelles s'iran separant fins a quedar escampades per la galàxia.
És curiós de la manera que es forma un núvol de gas que dóna lloc a una estrella. En tant que un núvol no arriba a una condensació de 1000 quadrilions de tones de gas, la cosa està quieta, però en superar aquesta xifra, al centre del núvol la gravetat comença la seva funció de formar una nova estrella.
Vaig començar el dia 16 de Març d'enguany amb la constel·lació d'UMi i he finalitzat amb Monoceros. Tot plegat he mostrat 28 constel·lacions, que no són massa, però és el que hi ha.
La contaminació lumínica del barri on tinc l'observatori i les parets de la casa no permeten fer gaires equilibris.
El meu somni hauria estat poder modificar la teulada per instal·lar i l'observatori, però la realitat és la que és, la butxaca no don més de si.
Ara, com que el temps tampoc acompanya i pràcticament no puc fer res en qüestió de fotografia astronòmica, faré una mica de repàs dels diferents objectes que veiem a través del telescopi com cúmuls, estrelles, nebuloses, galàxies, etc.
Començaré amb els cúmuls oberts o cúmuls galàctics.
Els cúmuls oberts s'originen en els núvols moleculars del pla galàctic de les galàxies i poden ser d'un nombre petit d'estrelles, fins a centenars i milers d'elles.
El pla galàctic o faixa nebulosa la podem observar en altres galàxies com per exemple M 104 o galàxia del "Sombrero", que es troba a la constel·lació de la Verge, aquesta faixa és el lloc de naixement d'estrelles que un cop desenvolupades surten del núvol amb tendència a separar-se les unes de les altres però, sense poder escapar de la força d'atracció del conjunt de la galàxia.
Encara no es compren ben bé el funcionament de la formació de les primeres estrelles, es diu que les que estan en el nucli galàctic, són les més antigues i que són molt pobres en metalls, també es diu que són més petites que la majoria de la resta.
Sigui com sigui, el cas és que si no fos per aquests núvols moleculars, no tindríem estrelles.
Depenen de la seva massa i temperatura, l'estrella ja formada ira crema'n en principi hidrogen, després heli, beril·li, liti, etc. crea'n materials que un cop si l'estrella esclata en forma de supernova, escamparà pel medi interestel·lar, això farà que quan es formi una nova estrella en un núvol enriquit amb aquests materials, part d'aquest núvol servirà per formar planetes i amb una mica de sort, un d'aquests planetes, pot originar vida.
La gran nebulosa d'Orió és una bona mostra del naixement estel·lar, es pot veure com les estrelles joves han esbutzat el núvol mare i estan a punt per sortir del niu i continuar la seva vida en altres llocs de la galàxia.
El nostre sol també va fer la seva aparició de manera similar, a partir d'un gran núvol molecular, el que no podem saber és quantes germanes tenia.
El cúmul de les Plèiades a la constel·lació de Taure, és una bona demostració d'un cúmul que encara expulsa les restes de nebulositat, està compost per una quantitat d'estrelles fins ara no ben definit, però vaja, pot estar entre 500 i 1000 unitats i el tenim a una distància de 384,7 anys llum.
Tal com el veiem ara, encara es mantindrà uns 250 milions d'anys, després de mica en mica les estrelles s'iran separant fins a quedar escampades per la galàxia.
És curiós de la manera que es forma un núvol de gas que dóna lloc a una estrella. En tant que un núvol no arriba a una condensació de 1000 quadrilions de tones de gas, la cosa està quieta, però en superar aquesta xifra, al centre del núvol la gravetat comença la seva funció de formar una nova estrella.
 |
| Fotografía del telescopi espacial Spitzer on es pot veure part del nucli de la galàxia, zona lluminosa blanca. |
 |
| Aproximació a la figura de la Via Lactia vista de cara amb el nom dels braços. |
 |
| Cúmul de les Pléiades carregat de pols. Magnitud 1,6 Distancia 443 anys llum |
 |
| La gran Nebulosa d'Orió, la radiació de les noves estrelles (zona blanca) exciten els atoms de hidrogen que pren un color vermell. Magnitud 4,1 Distancia 1344 anys llum |
 |
| Objectes situats a 7502 anys llum amb magnitud 4,3 |
 |
| Messier 39 Magnitud 4,6 Distancia 824,4 Anys llum |
 |
| Magnitud 6,8 Distancia 3600 Anys llum. |
 |
| Magnitud 7,6 Distancia 3900 anys llum. |
 |
| Magnitud 8,3 Distancia 4825 anys llum. |
 |
| Magnitud 8,4 Distancia 4230 anys llum. |
 |
| Magnitud 6,8 Distancia 3600 anys llum. |
 |
| Magnitud 7,6 Distancia 3900 anys llum. |
 |
| Distancia 10.000 anys llum |
 |
 |
| Distancia entre 4000 i 7000 anys llum. |
 |
| Distancia 3100 anys llum. |
 |
| Galaxia M 104 on es poden veure els núvols del seu pla galàctic de costat. |
Comentarios
Publicar un comentario