Natura 6-6-18

Ja no em recordo quin va ser l’últim dia que vaig fer fotografia del cel amb el telescopi. L'equip està ben guardat i resguardat dins la seva caseta, em penso que el dia que el torni a fer servir, sortiran aranyes i escarabats per tot arreu. En fi, ja arribarà l'estiu. Mentrestant vaig fent alguna fotografia aprofitant el passeig diari pel voltant de casa o aprofitant que em desplaço fins a algun indret per variar el passeig.
Com ha canviat el temps en qüestió de poc, l'arribada de la primavera a estat d'allò més. De continuar així passarem de queixar-nos per la manca d'aigua, a què aquesta ens surti per les orelles, i sembla que la cosa no queda aquí, el pronòstic és que la cosa durarà un parell o tres de setmanes més.
Benvinguda l'aigua sempre que no faci disbarats, això va bé pel bosc, les fonts es recuperen i tot és alegria. Recordo de jove allà pels anys cinquanta i seixanta en què els mesos d'abril i maig també eren plujosos, anar al camp o al bosc era anar a trepitjar aigua segura, doncs les fonts anaven plenes i el líquid element sortia per qualsevol marge.

A veure si tenim sort i cap a finals d'agost i mes de setembre vinent també ens fa aquest temps i el bosc es manté fresc i humit. Els boletaires faríem petons a terra en agraïment per aquest regal caigut del cel, els últims anys a estat un drama, en caminar pel bosc aixecàvem polseguera de sec i trobar un grapat de bolets era tota una proesa.
Torna'n a estirar de la memòria, recordo un temps llunyà en què això del bolet era una cosa que la majoria de la gent desconeixia i els que ho sabien no feien gaires passes per cercar-los, doncs amb els boscos del costat del poble en feien prou per collir quatre negritos, rossinyols, mucoses i algun rovelló amb els quals fer un àpat.
Llavors com que els medis de desplaçament eren molt escassos, els boscos allunyats (que avui en dia van plens de gent) a causa del bestiar de pastura i neteja de boscos que es feien de tant en tant, es mantenien nets i en arribar la tardor es cobrien de bolets que ningú collia i allà quedaven any rere any.
La gent de pagès que vivia al mig d'aquests grans boscos allunyats de les poblacions, només havien de fer quatre passes fins al llindar del bosc, per collir un parell de cistells de rovellons que després aprofitant l'anada al poble en dia de mercat, els donaven com a regal a alguna personalitat del poble.
Quan passaven aquestes coses? fins als anys cinquanta del segle passat.

Bolets de primavera

La vida s'obre pas.

Cap al tard amb la presencia de Venus.