Fotografía astronómica 30-6-18
LES GALÂXIES
Quan la matèria procedent del Big Bang, majorment hidrogen, i una mica d'heli, es va començar a aglutinar per l'acció de la gravetat, grans extensions de nuvolositats o proto-galàxies, s'establiren pel llarg i ample de l'univers formant illes aquí i allà tot plegat en un ambient totalment fosc.
Un cop les primeres estrelles formades dins aquests núvols, van sortir a l'exterior, la proto-galàxia nebulosa va rebre la primera llum.
De llavors fins ara, centenars, milers i milions d'estrelles es deixen veure per tot arreu allà on es miri amb el telescopi.
Al mateix fet, centenars, milers i milions de galàxies s'escampen per aquí i per allà al llarg i ample de l'univers.
Encara n'hi ha més, molts científics, que en aquestes qüestions en saben més que jo, diuen que de ben segur centenar, milers i milions d'universos s'escampen no sé per on, perquè arribats aquí, el meu cap ja comença d'anar perdut.
L'illa a la qual pertany el món que ens ha tocat viure, és la galàxia anomenada Via Làctia, podem dir que es tracta d'una illa mitjaneta, perquè n'hi ha de més grosses i de més petites, es diu que té un nombre d'estrelles que pot voltar entre 100.000 i 400.000 estrelles, no ve d'aquí un grapat més o menys perquè tampoc ningú ha tingut ni temps ni medis per esbrinar la quantitat, a més, quan és toca'n aquests temes d'estrelles, galàxies i univers, tot va a l'engròs.
De la mateixa manera que hi ha estrelles enormes i altres més petites, a les galàxies els hi passa el mateix, n'hi ha d'enormes i altres que no tant, la Via Làctia tot i ser mitjaneta, és una espiral barrada de 100.000 anys llum de diàmetre.
El nucli Galàctic és de 8000 anys llum d'extensió i el nostre sistema solar està allunyat d'ell uns 28.000 anys llum i fins a la vorera de la galàxia encara queden 22.000 anys llum més.
Totes les galàxies giren, es diu que en el sentit que ho fa un rellotge, això si, s'ho prenen en calma, sembla que la majoria fan una revolució complerta cada 1000 milions d'anys. La terra junt amb la resta del sistema, dóna una volta complerta cada 250 milions d'anys. Es calcula que el nostre sol és un jovenet de 20-21 anys galàctics.
La velocitat a la qual ens movem és de 2 milions de quilòmetres per hora, el bo és que ningú queda despentinat de moment, ja veurem el dia que l'enorme veïna ens faci una abraçada, però val més no pensar, doncs perquè passi això encara falten quatre dies, i és possible que quan arribin els esdeveniments, la Via Làctia ja s'haurà cruspit al parell de galàxies satèl·lits anomenades Núvols de Magallanes i potser alguna més i tot.
Llavors amb la tripa una mica més plena estarem en condicions de fer front a la gegantina Andròmeda.
Les categories galàctiques són tres: Espirals, com M31, M51, M81i M104. Irregulars com M82, i els Núvols de Magallanes. Per últim les El·líptiques com M 84,M 86 i M 87.
Fotografies captades a traves del meu telescopi.
La Via Làctia vista desde la terra.
Fotografies del Hubble
Quan la matèria procedent del Big Bang, majorment hidrogen, i una mica d'heli, es va començar a aglutinar per l'acció de la gravetat, grans extensions de nuvolositats o proto-galàxies, s'establiren pel llarg i ample de l'univers formant illes aquí i allà tot plegat en un ambient totalment fosc.
Un cop les primeres estrelles formades dins aquests núvols, van sortir a l'exterior, la proto-galàxia nebulosa va rebre la primera llum.
De llavors fins ara, centenars, milers i milions d'estrelles es deixen veure per tot arreu allà on es miri amb el telescopi.
Al mateix fet, centenars, milers i milions de galàxies s'escampen per aquí i per allà al llarg i ample de l'univers.
Encara n'hi ha més, molts científics, que en aquestes qüestions en saben més que jo, diuen que de ben segur centenar, milers i milions d'universos s'escampen no sé per on, perquè arribats aquí, el meu cap ja comença d'anar perdut.
L'illa a la qual pertany el món que ens ha tocat viure, és la galàxia anomenada Via Làctia, podem dir que es tracta d'una illa mitjaneta, perquè n'hi ha de més grosses i de més petites, es diu que té un nombre d'estrelles que pot voltar entre 100.000 i 400.000 estrelles, no ve d'aquí un grapat més o menys perquè tampoc ningú ha tingut ni temps ni medis per esbrinar la quantitat, a més, quan és toca'n aquests temes d'estrelles, galàxies i univers, tot va a l'engròs.
De la mateixa manera que hi ha estrelles enormes i altres més petites, a les galàxies els hi passa el mateix, n'hi ha d'enormes i altres que no tant, la Via Làctia tot i ser mitjaneta, és una espiral barrada de 100.000 anys llum de diàmetre.
El nucli Galàctic és de 8000 anys llum d'extensió i el nostre sistema solar està allunyat d'ell uns 28.000 anys llum i fins a la vorera de la galàxia encara queden 22.000 anys llum més.
Totes les galàxies giren, es diu que en el sentit que ho fa un rellotge, això si, s'ho prenen en calma, sembla que la majoria fan una revolució complerta cada 1000 milions d'anys. La terra junt amb la resta del sistema, dóna una volta complerta cada 250 milions d'anys. Es calcula que el nostre sol és un jovenet de 20-21 anys galàctics.
La velocitat a la qual ens movem és de 2 milions de quilòmetres per hora, el bo és que ningú queda despentinat de moment, ja veurem el dia que l'enorme veïna ens faci una abraçada, però val més no pensar, doncs perquè passi això encara falten quatre dies, i és possible que quan arribin els esdeveniments, la Via Làctia ja s'haurà cruspit al parell de galàxies satèl·lits anomenades Núvols de Magallanes i potser alguna més i tot.
Llavors amb la tripa una mica més plena estarem en condicions de fer front a la gegantina Andròmeda.
Les categories galàctiques són tres: Espirals, com M31, M51, M81i M104. Irregulars com M82, i els Núvols de Magallanes. Per últim les El·líptiques com M 84,M 86 i M 87.
Fotografies captades a traves del meu telescopi.
La Via Làctia vista desde la terra.
 |
Fotografies del Hubble
 |
| Galàxia UGC 1810 Andromeda |
 |
| M 104 Virgo |
 |
| M 83 Hydra |
 |
| El quintet d'Estephan |
 |
| M 51 Canes Venatici |
 |
| M 33 Triangle |
 |
| Gran núvol de Magallanes Dorado-Mensa. |
Comentarios
Publicar un comentario