Fotografía astronómica 22-6-18
CÚMULS
GLOBULARS
Hem parlat de cúmuls oberts, sabem que s'originen dins els núvols moleculars de la galàxia, que quan neixen ho fan en grups que oscil·len de cent o menys, a milers d'estrelles, que un cop fora del núvol tenen tendència a separar-se i a escampar-se per la galàxia. Fins aquí s'entén. Tot està dintre d'una lògica, però i els cúmuls globulars?
Aquests objectes han estat el mal son de l'astronomia perquè no s'entenia ben bé com s'havien format, i encara avui dia em sembla que la cosa no està prou clara.
En alguns escrits d'astronomia s'explicava que els cúmuls globulars eren objectes antiquíssims formats poc després del Big Bang i que alguns tenien una edat pròxima als 20.000 milions d'anys, cosa que no lliga res amb l'edat predita del Big Bang que és d'uns 13.700-15.000 milions a tot estirar.
Altres investigacions han donat edats per alguns cúmuls d'entre 10.000 i 13.000 milions d'anys, que ja és més raonable tot i que són molts milions.
Per entendre una mica tot això, si repassem la cronologia del big bang, veurem que consta d'uns tempos tal que així:
13.700 -15.000 milions d'anys, inici de l'expansió de l'espai-temps.
(10-43 segons. Era de Planck, comencen a funcionar les lleis de la física. El que passava abans de l'Era de Planck no es pot explicar amb les lleis de la física i és terreny desconegut fins que es trobi una Teoria Unificadora de les quatre lleis.(Tela marinera pels nous físics).
(10-33 segons. Era de la gran Unificació. La gravetat es deslliga de les altres forces fonamentals.
Es comencen a formar les primeres partícules elementals quarks, electrons, neutrins. L'univers està conformat per un plasma de quark-gluons.
(10-12 segons. Era electrofeble, les partícules adquireixen massa gràcies al Bosó de Higgs.
(1 segon a tres minuts. Nucleosíntesis. L'univers ja s'ha refredat fins al punt de formar alguns nuclis atòmics. 300.000 anys després del Big Bang els fotons es deslliguen respecte a la matèria i segueixen el seu camí, és el que avui dia coneixem com a Radiació de fons. Es formen les primeres estructures que donaran lloc a què més endavant seran els Quàsars i les hipotètiques Estrelles de Població III que no tenien metal·li citat, són les responsables del procés de reionització i elements pesats que donaran lloc a altres tipus d'estrelles.
(150 milions a 1000 milions d'anys. Reionització. Les (hipotètiques) Estrelles de Població III, donen pas a les Estrelles de Població II amb baixa quantitat de metalls i a la Població I, amb alta quantitat de Metalls. 600 milions d'anys després del Big Bang, s'estima que van sortir les primeres Galàxies i Cúmuls GLOBULARS.
(Aclariment sobre els metalls: Tret de l'hidrogen, i l'heli, els altres elements es consideren metalls)
És per això que la composició de les primeres estrelles eren d'hidrogen i heli provinent del Big Bang.
Fins aquí una explicació de per on van els trets de la formació dels Cúmuls Globulars, però jo encara no tinc clar un pilot de coses, per exemple, un cop formats els núvols d'hidrogen, es van formar les estrelles dels cúmuls i per tant només es formaven cúmuls? O potser també es formaven estrelles que no pertanyien a cúmuls globulars, i passaven a formar part de la galàxia, tenint en compte que els globulars es troben dins l'halo i són com satèl·lits de la galàxia.
Els núvols eren enormes boles de gas que un cop formats els cúmuls desapareixia la forma de bola i quedava el pla galàctic que veiem a la majoria de galàxies? En definitiva, qui va ser primer l'ou o la gallina? Els cúmuls o les estrelles de la galàxia?
Potser algun dia totes les preguntes tindran resposta, o no, perquè ja fa quatre dies que van passar els fets i encara més, la teoria del Big Bang trontolla, alguns científics diuen que les coses no tenen per què haver anat així i exposen altres teories.
Podem tenir una mica clar com va començar la cosa però, tenim clar de com acabarà?, ara mateix hi ha finals per tots els gustos.
Jo tinc una cosa clara, al final tot es tracta d'energia, i l'energia és finita, pot durar més o menys però al final....... Al cel no hi quedarà cap estrella, tots els llums de l'univers s'apagaran, serà la foscor i la quietud de la matèria.
Hem parlat de cúmuls oberts, sabem que s'originen dins els núvols moleculars de la galàxia, que quan neixen ho fan en grups que oscil·len de cent o menys, a milers d'estrelles, que un cop fora del núvol tenen tendència a separar-se i a escampar-se per la galàxia. Fins aquí s'entén. Tot està dintre d'una lògica, però i els cúmuls globulars?
Aquests objectes han estat el mal son de l'astronomia perquè no s'entenia ben bé com s'havien format, i encara avui dia em sembla que la cosa no està prou clara.
En alguns escrits d'astronomia s'explicava que els cúmuls globulars eren objectes antiquíssims formats poc després del Big Bang i que alguns tenien una edat pròxima als 20.000 milions d'anys, cosa que no lliga res amb l'edat predita del Big Bang que és d'uns 13.700-15.000 milions a tot estirar.
Altres investigacions han donat edats per alguns cúmuls d'entre 10.000 i 13.000 milions d'anys, que ja és més raonable tot i que són molts milions.
Per entendre una mica tot això, si repassem la cronologia del big bang, veurem que consta d'uns tempos tal que així:
13.700 -15.000 milions d'anys, inici de l'expansió de l'espai-temps.
(10-43 segons. Era de Planck, comencen a funcionar les lleis de la física. El que passava abans de l'Era de Planck no es pot explicar amb les lleis de la física i és terreny desconegut fins que es trobi una Teoria Unificadora de les quatre lleis.(Tela marinera pels nous físics).
(10-33 segons. Era de la gran Unificació. La gravetat es deslliga de les altres forces fonamentals.
Es comencen a formar les primeres partícules elementals quarks, electrons, neutrins. L'univers està conformat per un plasma de quark-gluons.
(10-12 segons. Era electrofeble, les partícules adquireixen massa gràcies al Bosó de Higgs.
(1 segon a tres minuts. Nucleosíntesis. L'univers ja s'ha refredat fins al punt de formar alguns nuclis atòmics. 300.000 anys després del Big Bang els fotons es deslliguen respecte a la matèria i segueixen el seu camí, és el que avui dia coneixem com a Radiació de fons. Es formen les primeres estructures que donaran lloc a què més endavant seran els Quàsars i les hipotètiques Estrelles de Població III que no tenien metal·li citat, són les responsables del procés de reionització i elements pesats que donaran lloc a altres tipus d'estrelles.
(150 milions a 1000 milions d'anys. Reionització. Les (hipotètiques) Estrelles de Població III, donen pas a les Estrelles de Població II amb baixa quantitat de metalls i a la Població I, amb alta quantitat de Metalls. 600 milions d'anys després del Big Bang, s'estima que van sortir les primeres Galàxies i Cúmuls GLOBULARS.
(Aclariment sobre els metalls: Tret de l'hidrogen, i l'heli, els altres elements es consideren metalls)
És per això que la composició de les primeres estrelles eren d'hidrogen i heli provinent del Big Bang.
Fins aquí una explicació de per on van els trets de la formació dels Cúmuls Globulars, però jo encara no tinc clar un pilot de coses, per exemple, un cop formats els núvols d'hidrogen, es van formar les estrelles dels cúmuls i per tant només es formaven cúmuls? O potser també es formaven estrelles que no pertanyien a cúmuls globulars, i passaven a formar part de la galàxia, tenint en compte que els globulars es troben dins l'halo i són com satèl·lits de la galàxia.
Els núvols eren enormes boles de gas que un cop formats els cúmuls desapareixia la forma de bola i quedava el pla galàctic que veiem a la majoria de galàxies? En definitiva, qui va ser primer l'ou o la gallina? Els cúmuls o les estrelles de la galàxia?
Potser algun dia totes les preguntes tindran resposta, o no, perquè ja fa quatre dies que van passar els fets i encara més, la teoria del Big Bang trontolla, alguns científics diuen que les coses no tenen per què haver anat així i exposen altres teories.
Podem tenir una mica clar com va començar la cosa però, tenim clar de com acabarà?, ara mateix hi ha finals per tots els gustos.
Jo tinc una cosa clara, al final tot es tracta d'energia, i l'energia és finita, pot durar més o menys però al final....... Al cel no hi quedarà cap estrella, tots els llums de l'univers s'apagaran, serà la foscor i la quietud de la matèria.
 |
| Bummm ¡¡¡¡¡ |
 |
| História de l'univers |
 |
| Radiació de fons de microones |
 |
| S'admeten apostes, com serà el final? |
 |
| Els cúmuls globular tenen una cosa en comù, vist un, vist tots, poden variar el color, peró en definitiva tots son una pilota d'estrelles. |
 |
| M 13 és potser un dels més bonics. |
 |
| NGC 3201 (ESA) |
 |
| NGC 3201 |
Deixem la gran altura i baixem cap el nostre sistema solar, en el qual també hi ha petits canvis, sobre tot al sol que llueix unes taquetes insignificants i la lluna que va in crescendo.
 |
| Lluna-Venus |
 |
| Lluna-Venus |
 |
| Lluna -Venus més o menys a simple vista. |
 |
| Feia mesos i mesos que l'astre rei no tenia tos, tant tant ha fet un estossec, |
 |
| Al pasar la foto a relleu, es poden veure els forats que té el sol ara mateix. |
 |
| Pels amants del detall, si mireu la zona en penombra, es pot apreciar la falla Rupes Recta, una ratlla negra que travessa entre els petits craters Birt i Thebit. Una mica al sud del Mar de la Fecunditat, és apreciable la zona polsósa provinent del crater Stevinus. |
 |
| Quan la penombra passa el final sud dels Apenins, es el moment d'apreciar la seva bellesa. |
Comentarios
Publicar un comentario